Ningú fa res

La llengua catalana ha estat apartada, a poc a poc, dels cinemes. I ningú fa res.

La llengua catalana ha estat apartada, a poc a poc, de l'ensenyament. Tots sabem que ja no és llengua vehicular. I ningú fa res.

La llengua catalana ha estat apartada, a poc a poc, de la Diputació. I ningú fa res.

l sabem que el lingüista Joan Solà –qui morí fa pocs mesos– ens va dir que un poble i una llengua són dues entitats indestriables.

L'Estat espanyol ha tingut sempre l'afany d'aniquilar el poble català a través de la seva llengua. I ho va fer amb morts, durant el franquisme. Ara ho fa amb sentències i decrets.

Ara, que fins i tot ha quedat convençut l'expresident Jordi Pujol que ja no és possible més pedagogia amb els espanyols, que no queda altre camí que la independència, ara que és l'hora d'estar alerta per a la consecució de la sobirania màxima, ara ningú fa res.

Ara, doncs, benvolgut lector, ara és l'hora d'estar alerta. Per quan vingui un altre juny i s'acabin les classes, esmolem ben bé les ungles, que no ens passi que, al setembre, hàgim de començar el curs en una llengua o en unes condicions que ens resultin inacceptables i hàgim de patir una involució en els avenços assolits durant les darreres dècades.

Els nens i nenes d'aquest país tenen dret que vetllin pels seus interessos i si no ho fem quan toca, no hi haurà ningú que ho faci per nosaltres.

Si volem que el català tingui el paper que volem a la nostra societat, només hi ha una sortida, la independència... però per què ningú fa res?

El silenci còmplice de totes les institucions catalanes comença a ser esfereïdor.