Renoi, quina sorpresa!

Més de la meitat dels catalans, el 56,7%, tenen el castellà com a llengua inicial, davant d'un 35,3% que tenen el català. Els nouvinguts que parlen català no arriben al 40%. Són dades del primer estudi sobre Coneixements i usos del català a Catalunya 2010, elaborat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Saber això portarà molts problemes als defensors del bilingüisme, Ciutadans i Partit Popular, als quals se'ls girarà feina: hauran de reformar el seu programa electoral per poder fer unes lleis que ajudin el català a situar-se, almenys, en el 50% i aconseguir així el seu tan proclamat bilingüisme. Ells sempre ens han dit que el castellà estava en inferioritat de condicions, però ara ha resultat que potser no és el castellà el que necessita protecció, sinó el català... renoi, quina sorpresa!

Alícia Sánchez-Camacho ha declarat que tan bon català és qui parla en espanyol com qui parla en català. Però... és català qui pensa i s'expressa sempre (o normalment) en espanyol, defensa els interessos de Madrid per sobre dels de Catalunya i s'identifica majoritàriament amb els símbols i la cultura espanyols?

Davant de la tan aferrissada defensa del castellà (també per via judicial...) que fan aquests citats partits, m'entra el dubte de si hem de deixar de parlar en català i passar-nos al castellà per poder ser catalans... però jo sé que qui no estima la seva llengua no estima el seu país. Sort que encara hi ha el seny català per saber que, com deia Francesc Ferrer i Gironès, “qui estima la llengua, la fa servir”.