Perdent paraules?

Se'm fa curiós veure com una ràdio fa propaganda sovint d'El català correcte, passa'l i, tot seguit, els seus locutors parlen un català ben castellanitzat. Seu ser que la propaganda d'El català correcte només va pels oients i no pas pels treballadors de la mateixa emissora?

Aquesta campanya a favor del català, però, penso que és molt encertada i que ens alerta de paraules que, normalment, diem malament, moltes vegades sense saber-ho: la tempesta i no pas la tormenta, m'han traït i no pas m'han traïcionat, me'n penedeixo i no pas me n'arrepenteixo, rodet de fotos i no pas carret de fotos, sentir olor (de) gas i no pas sentir olor (a) gas, tendal en lloc de toldo, travessa en lloc de quiniela o sala d'operacions en lloc de quiròfan, aquest últim molt usat últimament als mitjans de comunicació; cigaló en lloc de carajillo, en lloc de dir vaig a escriure un post al bloc, haurem de dir vaig a escriure un apunt al bloc, pròxim en comptes de proper..., entre molts d'altres.

Realment estic a favor d'aquesta campanya, que ens fa veure que el català no és una simple traducció del castellà. I és que qui estima la llengua l'ha de fer servir, però l'ha de fer servir bé.

M'agradaria proposar als diaris una secció diària on hi hagués dos o tres barbarismes cada dia. Tenint en compte la gran quantitat de gent que llegeixen els rotatius, ben segur que molts lectors millorarien, sense gairebé adonar-se'n, el seu català.

Vull acabar citant una frase del llibre de David Pagès i Cassú 500 raons per parlar català: “Un poble només pot existir si no perd les seves paraules”.