Per què? Perquè el seny el té el Barça

Guardiola, paradigma del seny català, ha al·ludit a dos grans autors catalans com a única contestació a l'estrafolari entrenador del Real Madrid:

“Els catalans, com el Barça, som d'un país que ha patit moltes derrotes però sempre ens aixequem”, “el meu país és tan petit, que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí”, en clara referència a Lluís Llach, amb el qual, per cert, se m'ha obert una porta per a l'esperança, quan l'altre dia va dir: “Quan hagi de fer el pas per entrar en política, que potser l'hauré de fer, serà en el moment que jo cregui que hi estic obligat”.

L'altra referència que va citar Guardiola va ser de Miquel Martí i Pol, un dels seus poetes preferits: “És una semifinal de Champions on tot està per fer i tot és possible”.

Contestar amb poesia a algú tan prosaic com el senyor Mourinho crec que és realment el més assenyat.

Tant de bo aquest mateix seny el tinguessin també els polítics catalans i el fessin servir per fer que la il·lusió del 10 de juliol passat es faci realitat.