Vargas Llosa, ètica i cristianisme

En relació amb l'article “Vargas Llosa i les JMJ”, de Jaume Reixach, publicat en aquest diari el 4 de setembre, voldria fer els següents comentaris: Reixach es pregunta: Què deu tenir a veure ètica amb religió?, i es respon que res a veure. I cita diversos filòsofs per justificar la seva posició. Però crec que ho fa incorrectament. En realitat, Immanuel Kant afirma que no es pot conèixer Déu en l'àmbit de la raó pura (ciència), però al mateix temps afirma que Déu és un postulat de la raó pràctica, sense el qual no és possible l'acció moral.

Albert Camus, en La pesta, per boca del personatge de Tarrou, es pregunta si es pot arribar a ser sant sense Déu; i afegeix que aquest és l'únic problema que avui el preocupa. Jürgen Habermas a Israel o Atenas. Ensayos sobre religión, teología y racionalidad, afirma: “L'universalisme igualitari, d'on procedeixen les idees de llibertat i convivència solidària, així com les formes de vida autònoma i emancipació moral de la consciència individual, drets humans i democràcia, és directament una herència de l'ètica jueva de la justícia i de l'ètica cristiana de l'amor. Penso que, com a europeus, no podem comprendre seriosament conceptes com moralitat, honestedat, persona i individualitat, llibertat i emancipació sense assimilar la substància del pensament històricosalvífic d'origen judeocristià.” Camus dubta. Habermas i Vargas Llosa afirmen la necessitat de les religions i del cristianisme en particular, com a font de sentit i de valors per a la societat actual. Tots tres són primeres figures de la filosofia i la literatura de la segona meitat del segle XX, i cap d'ells és creient. Però mossèn Reixach ho té clar, a ell no l'enredaran: les JMJ són un muntatge per amagar el fracàs del catolicisme, i els 2 milions de joves que hi acudeixen de tot el món són una claca de cridaners.