El setè de cavalleria no vindrà

Quan som petits ens inculquen idees i valors que es fonen dins el cervell i són els referents dels nostres futurs criteris. Amb ells contrastem tot el que coneixerem al llarg de la vida. Decidirem allò què considerarem veritat, bo, just, etcètera. Entre aquestes veritats incontestables hi ha el convenciment en que tot acabarà bé. Els bons (és a dir, nosaltres i els nostres, és clar) sempre prevaldrem. Doncs hem de saber que no existeix cap setè de cavalleria. És una mentida que serveix, i molt, per mantenir la gent quieta, dòcil i sense protestar fins que les coses ja són irremeiables. Ens conformarem amb aquells altres principis de resignació, perdó, acceptació de l'inevitable i confiança en la recompensa en una altra vida. És per això que no volem lluitar des del principi, quan simplement ens amenacen o ens detreuen petit a petit els nostres drets, les nostres raons i el que amb gran esforç han anat aconseguint les generacions que ens han precedit. Ara, quan ens gangrenen la sanitat pública, ens retallen estúpidament l'educació i deixen podrir-se injustament la justícia, tots ens quedem a casa, ben acollonits, esperant que algú ho aturi, amb el cap ben amagat sota l'ala, esperant aquest imaginari setè de cavalleria que mai no vindrà