Se'l troba a faltar

Malauradament, m'ha passat. Se m'ha ratllat l'últim CD que em quedava d'ell. Ja fa una setmana que no en tinc cap que em vagi bé... i veig que, sense la seva música, la meva vida quotidiana no és el mateix. El trobo a faltar. La seva música, les seves cançons, em recorden, cada dia, que som un país petit però esperançat, que hem d'aconseguir, encara, la nostra Ítaca; em recorden que hi ha molts núvols blancs, que neixen flors a cada instant, que la vida es viu a cara o creu; que, a força de nits, estimem la vida, que tots tenim el nostre amor particular, que l'estaca encara hi és, que amb el somriure farem la revolta... Són cançons que el meu cos necessita, que m'ajuden a viure amb més esperança. Avui compraré, de nou, els seus tresors. Lluís Llach... no ens podries fer un últim regal?... Queden, encara, tantes poesies per musicar....

L'esperança és l'últim que es perd. Ell ens ho ha ensenyat.