El país veí ens sostrau

La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, de CiU, ha prohibit als diputats que diguin des del faristol que “Espanya ens roba”, tot i que el país veí ens costa 16.000 milions d'euros que no tornen (Mas-Colell dixit).

Només faltava això. Primer, la terrible sentència del TC, la censura de TV3 al País Valencià, els atacs a l'ensenyament en valencià i la notícia que la televisió de les Illes Balears IB3 ha deixat d'emetre pel·lícules en català. Després la decepció que vaig tenir l'altre dia en assabentar-me que molts companys meus, professors, fan les classes en castellà i no passa res. La frustració que sento cada cop que entro a una botiga xinesa i he de demanar el producte que vull en castellà perquè, si no, no m'entenen... A tot això cal afegir-hi les retallades desmesurades que estem vivint els catalans. I, ara, la censura al Parlament.

Els nostres representants han de ser lliures per expressar les seves idees amb arguments. Robatori i espoli són paraules que descriuen la situació d'una manera objectiva. Els catalans ens hauríem de sentir ofesos per l'acció de l'espoli, i no pas per l'expressió.

De tota manera, no passa res... la nostra llengua és molt rica i si no ens deixen dir que Espanya ens roba al Parlament, sempre ens quedaran els sinònims: Espanya ens afana, treu, s'apropia, arramba, depreda, escamoteja, pispa, rampinya, cisa, pren, furta, atraca, sostreu, etc., etc. I, en lloc d'espoli fiscal, sempre podrem fer servir el trist i reiterat eufemisme “dèficit fiscal”. La solució definitiva, però, tots la sabem: si Espanya no ens robés, deixaríem de dir-ho.

“Cal que diguem a la cara a qui correspongui que no podem tolerar ni un minut més el sarcasme, la mentida, la humiliació... No podem esperar més. Plantem cara”, ens deia Joan Solà.

El que ha fet la senyora Núria de Gispert ha estat tot menys plantar cara a una realitat que sap tothom.