Plantarem cara algun dia?

Fa pocs dies, l'expresident de la Generalitat valenciana Francisco Camps va demanar “perdó” per canviar al valencià quan responia una pregunta de la seva defensa en la primera sessió del judici pel cas Gürtel. Fins i tot ell jutge li ha hagut d'explicar que no cal demanar perdó, que es pot cridar un traductor. Fa uns mesos, l'alcaldessa de Torrent –València– Maria José Català, abans de començar la seva intervenció en un acte electoral, va dir textualment: “Us demano disculpes per si en algun moment em passo al valencià. És la meva llengua materna i tinc aquest defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m'aviseu i passaré ràpidament al castellà. Però no me n'adono, de debò.” I això que el valencià és idioma oficial de la Comunitat Valenciana des de 1982! Fa uns anys volien tancar vuit anys en un reformatori un noi de catorze anys per demanar l'etiquetatge en català. Deien que era perillós perquè a casa parlaven català i miraven TV3. I no fa tant que Alícia Sànchez Camacho va dir: “No podem permetre que el català sigui la llengua vehicular de les escoles.” Què està passant? Fa 35 anys que va morir el dictador, i en fa 31 que tenim un autogovern, però les quotes de normalitat lingüística i cultural no milloren, més aviat arriben a cotes que ratllen el surrealisme. Sense un país que visqui lliure i amb plena sobirania, no serem. Plantarem cara algun dia?