La llista de la gana

Tinc a les mans un document que guardo com un tresor. És un escrit de data 5 de juny de 1936, amb el segell de l'Alcaldia Constitucional de Bescanó, en el qual demanaven al meu avi, mestre de cases (nom que es donava abans als constructors) que tingués en compte aquella llista de noms “perquè us feu una idea clara de la crisi existent al poble, ja que tots ells estan aturats, i per veure si podeu vetllar per donar-los a fer algun jornal”. A continuació hi ha els noms i cognoms de dinou caps de família que en aquells moments passaven gana de veritat. La solidaritat al poble de Bescanó sempre va ésser molt gran. I així em consta que tots els paletes i manobres d'una plantilla de 26, reunits en assemblea per l'avi, es varen oferir tots a l'una a quedar-se algun dia a casa perquè aquells seus veïns, parents o amics poguessin fer algun jornal, i així poder portar el pa a una taula mancada de tot. Qui ens havia de dir que al cap de 76 anys tornaríem a patir una falta de feina que tanta misèria porta a milers de llars. Per això és convenient de tant en tant mirar enrere i veure com els nostres avantpassats s'ajudaven i buscaven solucions. Avui aquí, també convé urgentment un gran pacte per part de tots. El començament entre patronals i sindicats no ha estat bo. En moments tan dramàtics tothom ha d'afluixar una mica; els catalans, que sempre hem fet gala del nostre “seny”, hem de ser els capdavanters i eliminar per sempre aquestes vergonyoses llistes de la gana.