O ens arremanguem o perdrem la llengua

La major part dels meus alumnes són immigrants de
segona generació. Ells ja han nascut aquí, però continuen emprant el castellà, malgrat que estiguin capacitats per
entendre, escriure i parlar el català. Però no volen. Això em
va quedar molt clar en una conversa amb una alumna en acabar la classe:

–Els deures són per dilluns o per dimarts?

–Fins dimarts teniu temps.

En aquest moment sona el timbre que indica el final
de la classe.

–¿Hay que copiar las preguntas?

–Per què em parles ara, de cop, en castellà?

–Profe, ja ha sonat el timbre... la classe de català ja s'ha acabat i ara ja puc parlar en castellà!

I és que el català ha deixat de seduir, ara és una llengua d'estudi amb una gramàtica massa complicada que mai no s'acaba de dominar. Potser el problema ha estat fiar-ho tot a l'escola i s'ha oblidat la catalanització d'altres sectors prou importants com el món del treball, esports, cinema, televisions privades, etcètera. La immersió lingüística hauria de ser a tots els àmbits. Només la independència podrà salvar la llengua. Si la segona generació encara no parla català, hem d'esperar que la tercera sí. Això sí, no podem deixar d'afinar la nostra llengua cada dia, com si fossin les cordes d'un violí, perquè el dia que perdem el català perdrem també la nostra identitat. Això ho sap molt bé Jaume Bonet, mestre jubilat de Mallorca, que fa quinze dies que està en vaga de fam per la deplorable situació en què es troba el català de les Balears.