Els culpables som nosaltres

Si algú ens clava una bufetada, la culpa pot ser seva, però si ens en clava dues, simplement és perquè ens hi posem bé. Tenint en compte que als Països Catalans ens han omplert de bufetades, no hi ha cap dubte que els responsables en som nosaltres. Culpables d'acceptar la primera retallada de l'Estatut, culpables de permetre que els nostres polítics no plantin cara d'una vegada i permetin, pactant amb el PP, que ens tractin com una colònia, l'última, perquè les altres ja les han perdut totes. La culpa és nostra, com fa uns dies quan, en entrar a classe, vaig sentir un grup d'alumnes repassant la Renaixença... en castellà!

Culpables perquè l'actual Llei d'Educació de Catalunya no blinda el català com a única llengua vehicular a l'ensenyament, només estableix de forma ambigua que “el català és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular...”, cosa que no exclou a l'espanyol la condició també de ser-ne. Culpables per acatar les sentències judicials perquè no ens podem emparar en cap llei ferma del Parlament de Catalunya. Rebre tantes bufetades és esgotador. Ja n'hi ha prou de posar l'altra galta, per defensar Catalunya només hi som els catalans. Joan Fuster també vivia amb amargura totes les claudicacions de la dècada de 1980. Lluitava contra la ignorància, es declarava fart de rebre bufetades i d'haver de demanar perdó per existir. Joan Solà també, poc abans de morir, va demanar dignitat pel català. Fuster va escriure: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”... No esteu esgotats també de rebre tant? Quant més aguantarem?