Desproporcionat

El príncep Felipe és avui a Girona, segons em diuen. Automàticament, el meu subconscient em recorda aquell decret de Nova Planta del seu antecessor –això em passa sempre–: “Habiendo perdido los reinos de Aragón y de Valencia, […] he juzgado por conveniente […] abolir y derogar enteramente […] todos los fueros y privilegios en esos reinos; siendo mi voluntad que éstos se reduzcan a la ley de Castilla.” I, des de llavors que no han deixat de fer més decrets, lleis, dictadures, persecucions... i, últimament, sentències terribles. Fa 300 anys, però, que resistim.

Vaig saber que hi havia una manifestació en contra que vingui a Girona, i, per coherència, vaig anar-hi. Érem pocs, però convençuts i, amb càntics antimonàrquics, vam enfilar des de l'ajuntament fins a l'Auditori. L'ambient era desimbolt i festiu. A cent metres de l'auditori, els mossos ens van rodejar, ens van filmar i esbatussar els que volien sortir –ens van tenir immobilitzats prop d'una hora–. Tot plegat va ser surrealista i desproporcionat. Només ho havia vist a les pel·lícules –l'helicòpter que ens sobrevolava va acabar-ho de fer tot més cinematogràfic–. Més tard vaig saber que també teníem policies infiltrats dins la manifestació!

Tenim tot el dret a manifestar públicament que, per nosaltres, el príncep Felipe, descendent de Felip V, responsable de la pèrdua de les llibertats nacionals que encara a hores d'ara els Països Catalans no han recuperat, és una persona non grata, i no sentir-nos maltractats per això.

Voler criminalitzar el rebuig a la monarquia espanyola té poc sentit en el nostre país, un país de tolerància i desig de llibertats.