Ni Madrid ni Brussel·les

Les aspiracions d'independència catalanes no depenen ni de Madrid ni de Brussel·les. El futur és a les nostres mans. Cap constitució ni cap govern democràtic podrà aturar la voluntat del poble català. Al gener del 1991, Nilan Kucan, president d'Eslovènia, va anunciar solemnement que proclamaria la independència al cap de sis mesos. I així ho va fer el 26 de juny. Mesos abans havia guanyat un referèndum i Kucan aplicà la voluntat popular. Alemanya reconegué la nova república al cap de sis mesos, el 19 de desembre. En podem treure alguna lliçó, del cas eslovè? Crec que és ben clar! Si un poble vol, es proclama sobirà. Només ell pot decidir-ho. Les potències ocupants i la resta d'estats han d'acceptar democràticament la voluntat majoritària. Mirem el cas de Montenegro, encara més a prop en el temps (2006). Catalunya ja era una nació estat el segle XII, però un accident dinàstic el segle XV, en unir-se a la corona de Castella, explica per què ara no és un país sobirà. Però això ho podem esmenar aquest diumenge. L'Onze de Setembre vam ser un clam per la independència. El 25 de novembre hem de traslladar aquest clam al Parlament de Catalunya. Amb la mateixa il·lusió amb què vam sortir de casa amb l'estelada per anar a la manifestació, hem de sortir diumenge per anar a votar una opció independentista. Diumenge podrem manifestar que “som el que som i que la por mai no ens farà recular un pas” –Llach–. Catalunya no serà feliç ni respectada fins que no es pugui separar d'Espanya. I només ens té a nosaltres per fer-ho possible... aquest diumenge. Que tinguem sort!