La vergonya de creuar la Ruta del Carrilet

Una sortida que ben sovint fem a casa és fer un tram de la Ruta del Carrilet (sortim d'Anglès i anem fins a Vilablareix). És un recorregut en què habitualment aprofitem per visitar els avis de Vilablareix i parar-nos a la pastisseria de Bescanó. No estem sols, perquè sovint ens trobem altres amics que també fan un recorregut similar per fer una passejada i/o fer una estona d'esport, i cada vegada més hi ha ciclistes d'altres indrets que ressegueixen intrèpids noves rutes. Moltes vegades comentem que, segons a quina hora sortim, ens trobem gent de diferents edats: infants, joves, jubilats o famílies. Pels qui no coneixeu aquest tram, és un recorregut de suau pendent, molt utilitzat aquestes dates de descans i molt perillós si es pretén passar per Montfullà. De fet, el testimoniatge d'una bicicleta blanca ja fa anys que en deixa una impàvida constància (al costat d'unes flors, a peu de carretera). En aquest punt del recorregut, com us comentava, és imprescindible creuar l'N-141 (ai las!, que no ho he comentat... es tracta de la “carretera de la vergonya”, allà on trobarem una variant enginyosa que fuig de l'eficiència i no escolta les demandes del territori). En aquest punt d'encreuament és on els ciclistes han de baixar de la bicicleta per sortejar l'alçada de l'asfalt i creuar, a pas ràpid, la carretera, que tot just surt d'un costat d'un revolt maleït pels vehicles. En aquest punt és on no hi ha distinció entre vianants i bicicletes, és on els esglais innocents d'un plàcid recorregut topen amb l'ensurt injust d'haver de creuar la “carretera de la vergonya”. Aprofitant que és agost i que segurament la creativitat deu estar de vacances, voldria donar veu a la idea d'un infant: “Ens podrien posar un semàfor (d'aquells que tenen un botó que fa que els vehicles s'aturin) per creuar amb seguretat els ciclistes i vianants usuaris de la Ruta del Carrilet.” No esperem cap resposta.... amb un semàfor en fem prou.