El record del K3

Tots els adolescents d'avui dia estem notant com la cadena televisiva que va marcar la infància de molts ha patit una greu degradació quant a qualitat d'emissió. I és que qui no recorda els temps en què l'ara anomenat Super3, però que en altres temps fou el K3, emetia aquelles grans sèries anime que ens feien passar la tarda/nit enganxats davant el televisor? El detectiu Conan, Inuyasha, Yu Yu Hakusho, Slam Dunk, Fushigi Yugi... Estic segura que molts nois i noies com jo recorden les bones estones que ens van fer passar sèries com aquestes i moltes altres. Tornant a l'actualitat, cap dels programes que s'emeten ara és comparable als d'abans; tot s'ha tornat massa infantil i ja no queda lloc per als no tan petits. Sobretot des que ens van treure el 3XL, l'espai més adequat per a nosaltres, on podíem mirar totes les sèries que ens agradaven. Deixant de banda que el trobem molt i molt a faltar i que tant de bo el
poguéssim tornar a tenir, el que m'agradaria –i suposo que parlo en nom de molts adolescents– és que tornessin a televisar algunes de les sèries de la nostra infància, perquè –i aquí ve el quid de
la qüestió–, no seria més productiu emetre programes que agradessin tant a infants com a adolescents, i no tants com els d'ara, que només complauen els petits de casa? De moment, s'han mantingut One Piece i Bola de drac –cosa que s'agraeix molt–, i també s'estan recuperant Sailor Moon i les pel·lícules de l'Estudi Ghibli. La meva hipòtesi és que, si emetés encara més sèries com aquestes, el Super3 podria arribar a tenir el doble d'audiència de què disposa ara, ja que es tornaria a guanyar la simpatia de molts dels joves que van créixer amb el K3.