Banyoles i l’aigua

A Banyo­les, l’aigua de l’estany és un bé comu­nal: des del 2013 la Gene­ra­li­tat va reconèixer, en una llei, l’excep­ci­o­na­li­tat de l’aigua de la conca lacus­tre com a pro­pi­e­tat dels veïns. També hi ha un bat­lle d’aigües, una figura que des del segle XVII vigi­lava l’apro­fi­ta­ment de l’aigua, posava pau en pos­si­bles plets del seu ús i n’evita els mals usos. I amb les últi­mes plu­ges, tot i que l’estany s’omple gràcies a les deus de l’Alta Gar­rotxa, pre­senta una postal idíl·lica. Vist des de fora, es pot pen­sar que és una relació pecu­liar, dife­rent de la que es té amb el mar o amb els rius. M’atre­vi­ria a dir que per als banyo­lins l’aigua és into­ca­ble. Cal pre­gun­tar-se, doncs, quin interès hi ha a fer públic un diven­dres un informe euro­peu que dona mol­tes dades de molts països, i pre­ses un any abans.