Ripoll, de cordó sanitari a nus

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tut per: Xevi Sala, Toni Romero, Anna Puig, Dolors Bellés, Irene Case­llas, Toni Brosa, Xevi Masachs, Anna Ser­rano, Ure Comas i Gui­llem Vidal.

La situ­ació produïda a Ripoll entre les elec­ci­ons muni­ci­pals i la cons­ti­tució, demà, del nou Ajun­ta­ment demos­tra fins a quin punt repre­senta una amenaça real la irrupció de l’extrema dreta i fins a quin punt és com­plex fer-hi front. Els par­tits cas­ti­gats a les urnes, ERC, el PSC, la CUP i, després d’alguns titu­be­jos, també Junts, han deci­dit bus­car una majo­ria alter­na­tiva que frenés l’accés a l’alcal­dia de la can­di­da­tura més votada, Aliança Cata­lana. Però tal com s’ha desen­vo­lu­pat el procés és evi­dent que la reacció ha arri­bat massa tard, després de cal­cu­lar mala­ment les pos­si­bi­li­tats d’èxit de Sílvia Orri­ols, número u d’una llista que ha acon­se­guit pas­sar de l’únic regi­dor que tenia a sis. Hi ha tres motius que expli­quen aquest resul­tat. En pri­mer lloc, l’abs­tenció que ha afec­tat tants ajun­ta­ments cata­lans. En segon lloc, la recu­lada que han regis­trat pràcti­ca­ment tots els altres par­tits menys el d’Orri­ols. I en ter­cer lloc, que hi ha hagut molts ciu­ta­dans que han com­prat el dis­curs xenòfob d’Aliança Cata­lana. El trenta per cent dels ripo­lle­sos hi van votar a favor, de manera trans­ver­sal, perquè els bons resul­tats es van pro­duir a tots els bar­ris, entre totes les clas­ses soci­als i entre totes les edats. Els altres par­tits, des­col·locats pel gir de guió, no han tin­gut prou temps per fer autocrítica perquè han hagut de bus­car, amb més o menys encert i volun­tat real, ponts que per­me­tes­sin impe­dir l’accés d’Orri­ols a l’alcal­dia. Les gira­gon­ses de la can­di­data de Junts, que ha pas­sat de decan­tar-se per dei­xar gover­nar Orri­ols a pro­po­sar una aliança alter­na­tiva vetant la CUP, tam­poc han aju­dat gaire a posar mol­tes espe­ran­ces en un desen­llaç satis­fac­tori. Però és evi­dent que l’aug­ment de presència al con­sis­tori d’una for­mació que basa el seu pro­grama en la crítica gene­ra­lit­zada a la immi­gració, implica obrir debats interns pro­funds per veure on han fallat les altres for­ma­ci­ons que, per acció o per omissió, ho han permès o fins i tot ali­men­tat. No n’hi ha prou apli­cant el famós cordó sani­tari, com si això fos sufi­ci­ent per con­ju­rar dis­cur­sos popu­lis­tes que fan forat. Per com­ba­tre la ultra­dreta fan falta diagnòstics clars i valents i polítiques que els ciu­ta­dans tro­bin tan­gi­bles i efi­ca­ces.