Matador

Arri­bar al govern a punt per etzi­bar l’esto­cada és entrar molt fort. Però ja ho hem vist... Al País Valencià, esto­cada a la llen­gua i esto­cada a la violència mas­clista... Només per començar! Que quedi clar que no els fa por manar i reconèixer d’on venen. Quina casu­a­li­tat que arri­bin al govern en temps de sequera per­sis­tent i que pro­me­tin quilòmetres de xarxa de reg men­tre reco­nei­xen una sim­pa­tia exa­cer­bada amb el règim de Franco. Si el gene­ralísimo aixequés el cap balla­ria d’un peu.

Entrar matant és fort. És cert que, amb les elec­ci­ons espa­nyo­les aquí al cos­tat, alguns neces­si­ten mar­car per­fil abans no se’ls vegi el vora­viu de veri­tat. I la política de la por, a curt ter­mini, sem­pre fun­ci­ona. Diuen que dar­rere la violència mas­clista, sovint, hi ha homes amb baixa auto­es­tima que neces­si­ten con­tro­lar i domi­nar les seves pare­lles per com­pen­sar les seves pròpies man­can­ces i rea­fir­mar la seva mas­cu­li­ni­tat. I què hi pot haver més mas­culí, domi­na­dor i con­tro­la­dor que un torero? El mata­dor ha vin­gut a matar, entre altres coses, la llen­gua dels Països Cata­lans. Pot­ser li genera inse­gu­re­tats i baixa auto­es­tima. Per què neces­sita domi­nar-la? És que no està segur de la seva pròpia espa­nyo­li­tat? Què hi pot haver més espa­nyol, domi­na­dor i con­tro­la­dor que un bon torero?