Carla Costa, presidenta

La Carla Costa, edu­ca­dora social i acti­vista d’esquer­res, ahir es va negar a decla­rar en un judici en què la fis­ca­lia demana per a ella dos anys i mig de presó, acu­sada de “desor­dres públics” arran de les pro­tes­tes post­sentència a Girona. La fis­ca­lia també li demana 34.152, 25 euros. Resulta indig­nant com­pro­var l’absència física dels qui van ser jut­jats pel Suprem espa­nyol. Cer­ta­ment evi­den­cia que hi ha repre­sa­li­ats de pri­mera i de segona. És així com retor­nen la soli­da­ri­tat dels qui es van mobi­lit­zar con­tra la seva repressió? No poden fer ni un comu­ni­cat con­junt de suport? Pot­ser no és tan estrany; molts d’aquells repre­sa­li­ats que la Carla defen­sava en les pro­tes­tes, davant dels jut­ges van diluir la seva res­pon­sa­bi­li­tat tot dient que el referèndum era només un acte simbòlic, tot lle­vant-li la legi­ti­mi­tat que ja tenia de fet jus­ta­ment per la par­ti­ci­pació mas­siva de la ciu­ta­da­nia, és a dir, que ja no els per­ta­nyia per a poder-lo rebre­gar davant els jut­ges espa­nyols. I el més trist de tot, sabent que la per­se­cució de la llen­gua cata­lana és una de les cau­ses per les quals volem la inde­pendència, ells renun­cien a par­lar en català durant el judici. Res més anti­pe­dagògic per ense­nyar a Espa­nya i al món sen­cer com Espa­nya tracta la nos­tra llen­gua. I no puc aca­bar sense esmen­tar la col·labo­ració activa d’una part dels matei­xos repre­sa­li­ats en l’ela­bo­ració de lleis repres­si­ves espa­nyo­les que afec­ten prin­ci­pal­ment les pro­tes­tes que es fan des del car­rer, com és el cas de la Carla Costa. La per­se­cució repres­siva con­tra per­so­nes que es mobi­lit­zen jus­ta­ment per la soli­da­ri­tat i con­tra la repressió política, que són el més digne que tenim com a poble. Carla, pre­si­denta!