Frankenstein

Iev­gueni Pri­go­jin podria ser per­fec­ta­ment una com­bi­nació (això sí, rus­si­fi­cada i con­tem­porània) de José Millán Astray, Jesús Gil i José María Ruiz-Mateos –si hi ha algú que se’n recorda– amb una pin­ze­llada d’Anto­nio Pare­des (cap de cuina de La Zar­zu­ela): l’amo d’un imperi econòmic que inclou casi­nos, super­mer­cats, res­tau­rants i mines d’or afri­ca­nes, Pri­go­jin és famós, sobre­tot, per ser el pro­pi­e­tari del Grup Wag­ner, exèrcit pri­vat finançat en bona part pel Krem­lin i fun­dat per un mili­tar ano­me­nat Dmi­tri Utkin, un neo­nazi admi­ra­dor del Ter­cer Reich i del com­po­si­tor pre­fe­rit de Hit­ler: d’aquí el nom del grup, que és cone­gut, entre d’altres coses, per la manera com tracta els deser­tors, com ara el Iev­gueni Nuz­hin, un assassí rus reclu­tat per Wag­ner amb la pro­mesa que seria alli­be­rat al cap de 6 mesos de ser­vei mili­tar a Ucraïna; al cap de poc temps es va entre­gar als ucraïnesos voluntàriment, però tor­nat a Rússia en un inter­canvi de pre­so­ners de guerra, l’11 de novem­bre del 2022. Dies després, un canal de Tele­gram vin­cu­lat als de Wag­ner va eme­tre unes imat­ges mos­trant l’exe­cució de Nuz­hin a còpia de cops de mall. Segons el mateix Pro­go­jin, es trac­tava d’“un gos mort com un gos es mereix”. Segons el minis­tre de Defensa britànic, també hi ha hagut diver­sos casos docu­men­tats de l’afu­se­lla­ment a l’acte de sol­dats de l’exèrcit rus regu­lar que fugien de l’ene­mic. Però quan Pri­go­jin va llançar un assalt con­tra Mos­cou en què sis helicòpters i un avió de l’exèrcit rus van ser aba­tuts i un mínim de 13 mili­tars rus­sos morts –tot ple­gat, un pèl més seriós que la fugida o capi­tu­lació d’algun sol­dat ras– es va per­me­tre que Pri­go­jin es refugiés a Belarús i que els seus homes tor­nes­sin a les seves bases: una amnis­tia total, més indul­gent encara que el trac­ta­ment que van rebre els pro­ta­go­nis­tes del 23-F. I que donarà pas, com el 23-F, a un munt de pre­gun­tes que no es con­tes­ta­ran mai.