L’equip taronja

Com se sap, Donald Trump sol ungir-se la cara amb una crema ataronjada que sovint li dona l’aspecte d’un bufó jubilat. El que no se sap tant és que se la posa perquè durant molts anys jugava a golf i tennis sense utilitzar cap protector solar, una negligència que li ha donat uns problemes dermatològics que ara prova de tapar amb un corrector de color (hydrating concealer) el qual, però, mai no s’hauria de fer servir sol, sinó que s’ha de complementar amb una base de maquillatge seguida d’una capa de pols fixadora i a més a més s’hauria d’aplicar tan sols a les zones afectades; tot i això, Trump s’empastifa la cara sencera només amb aquest cosmètic i evita els altres. Aquest detall podria semblar insignificant si no fos pel fet que és simptomàtic de la desídia amb què Trump governa, començant amb la tria del seu consell de ministres: un Secretari de Salut que creu que les vacunes causen autisme i que la vitamina A pot curar el xarampió; una directora d’Intel·ligència Nacional que va ser, durant anys, una membre d’una secta (la Science of Identity Foundation) que predicava la islamofòbia, l’homofòbia i la idea curiosa que la gent bisexual acaba sent pedòfila i/o practicant de la bestialitat; un Secretari de Defensa amb un historial d’alcoholisme i d’abús de diverses dones (segons sa pròpia mare); un vicepresident que va assegurar que les dones sense fills són inferiors a les mares i que els immigrants mengen animals domèstics; i ni parlem d’un cert empresari no elegit, amb una addicció possible a la ketamina, la feina principal del qual sembla ser acomiadar els funcionaris més imprescindibles dels Estats Units. No és per res que Timothy Snyder, un dels historiadors de més prestigi del país –del qual s’acaba d’autoexiliar– ha dit de tots aquests polítics: “Van heretar un dels aparells de govern més eficients en la història del món i l’han convertit en un narcopís.”