Ells mai no ho farien

Us ima­gi­neu un par­tit de dre­tes dema­nant als elec­tors de dre­tes que no vagin a votar com a mesura per com­ba­tre les esquer­res? O un par­tit uni­o­nista dema­nant als uni­o­nis­tes que s’abs­tin­guin per fotre l’inde­pen­den­tisme? No, és clar, és impos­si­ble d’ima­gi­nar perquè ells mai no ho farien.

Aquest cap de set­mana l’ANC ha orga­nit­zat una con­sulta entre els seus socis amb la pre­gunta: “Estàs d’acord que a les elec­ci­ons espa­nyo­les del 23 de juliol l’Assem­blea pro­mo­gui l’abs­tenció activa i el vot nul polític, amb la pape­reta del sí a la inde­pendència del Pri­mer d’Octu­bre?”. No hi ha res que cansi més com la defensa de les obvi­e­tats. Però davant d’un plan­te­ja­ment com el de l’ANC, toca fer-ho. Com a nació sense Estat que som, tenim ja massa recor­re­gut polític a l’esquena per no enten­dre que les ins­ti­tu­ci­ons (totes) són un front de lluita. L’abs­tenció o el vot nul no trans­for­men res, no dei­xen buit cap escó com a senyal de pro­testa, només faci­li­ten que l’escó l’ocu­pin els altres. Amb l’abs­tenció, ja sigui activa o pas­siva (que pel que fa al resul­tat no es dife­ren­cia en res), l’únic que fem és rega­lar poder a l’uni­o­nisme perquè pugui seguir opri­mint-nos. Si l’inde­pen­den­tisme no vota, no compta per a res, ni a Madrid, ni a Europa ni enlloc. Si l’inde­pen­den­tisme no vota, només en sur­ten bene­fi­ci­ats els del 155.

Els ciu­ta­dans tenim tot el dret del món a estar enfa­dats i a recla­mar als par­tits inde­pen­den­tis­tes que apro­fi­tin el poder que els donem per acon­se­guir el nos­tre objec­tiu polític. Però això només serà pos­si­ble si tenen aquest poder. És a dir: si votem.