Canvis valents però necessaris

La peri­o­dista i escrip­tora Mont­ser­rat Roig, l’actriu Mary Sant­pere, la fotògrafa Colita, Neus Català, super­vi­vent dels camps d’exter­mini... Cada matí passo per un enorme car­tell del metro de Bar­ce­lona amb totes les para­des amb nom de dona. Va ser una de les cam­pa­nyes de sen­si­bi­lit­zació de l’Ajun­ta­ment de la ciu­tat coin­ci­dint amb el 8-M d’aquest any i la trobo fantàstica, però em fa pen­sar que sem­pre ens que­dem a mit­ges. Als meus dos fills cada dia els explico la bio­gra­fia d’alguna d’elles i tor­nem a fer recompte de tots els car­rers llo­ant pro­e­ses mas­cu­li­nes que hem arri­bat a pas­sar, però l’altre dia, el petit, de set anys, va fer la pre­gunta clau: i per què, si ja ens hem ado­nat d’aquesta injustícia, no es can­vien de veri­tat els noms de les para­des? Touché.