Deu segons que es fan eterns

La situ­ació de les dones vícti­mes de violència sexual sem­bla que ha millo­rat molt poc des de la infame sentència de la mini­fal­di­lla del 1989, quan l’Audiència de Lleida va con­dem­nar a la pena mínima un empre­sari que havia abu­sat sexu­al­ment d’una tre­ba­lla­dora de 16 anys. El motiu: es va con­si­de­rar que la noia l’havia pro­vo­cat perquè anava ves­tida amb mini­fal­di­lla. Han pas­sat dues dècades però encara per­sis­teix el pòsit mas­clista incrus­tat en el sis­tema judi­cial de l’Estat (a part dels casos de par­ci­a­li­tat política que tots conei­xem). El 1999 els jut­ges van con­si­de­rar que un home que havia matat una dona cla­vant-li 70 gani­ve­ta­des no ho havia fet amb “acar­nis­sa­ment”. Més a prop en el temps ens queda el cas d’una dona de Vitòria que el 2016 va veure estu­pe­facta, quan va decla­rar com a víctima de vio­lació, que una jut­gessa li pre­gun­tava si “havia tan­cat prou fort les cames”. Aquell mateix any, recor­dem-ho, es va pro­duir la vio­lació de La Manada de Pam­plona, que només va tenir de posi­tiu l’esclat de rebuig per part de la soci­e­tat. Des de lla­vors hi ha hagut més sentències clara­ment mas­clis­tes: l’empre­sari vio­la­dor d’una dona immi­grant a Múrcia i els poli­cies muni­ci­pals d’Este­pona que van vio­lar una jove a qui havien donat l’alto... tots tres con­dem­nats només a penes de multa. Però el més pre­o­cu­pant és que s’ha arri­bat a dir que no s’hau­rien de donar a conèixer aquests casos perquè fan tirar enrere pos­si­bles denun­ci­ants del futur. Quant de cinisme! Tant com el del jutge italià que ha deci­dit posar límit tem­po­ral als abu­sos sexu­als: ha absolt el con­serge d’un ins­ti­tut que va magre­jar una alumna de 17 anys perquè diu que els toca­ments no van superar els 10 segons. Les pro­tes­tes estan ser­vi­des. Només fal­ta­ria.