Sota el llit

Els diners no fan resistència. L’han sen­tida, aquesta frase? Molt sovint. Massa. El preu del diner és cada dia més car i s’apu­gen els tipus d’interès que regu­len les hipo­te­ques. És a dir, que els que en tenen, cada dia en tenen més, i als que n’hem de gua­nyar per viure ens costa més i ens en donen menys, de diners. Això és insos­te­ni­ble. Deu ser la mesura que diu que té el Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) per con­te­nir la inflació, però si la pre­visió és anar apu­jant i esca­nyant sense dei­xar que la gent res­pi­rem, el sis­tema sí que col·lap­sarà. Pot­ser és el que cal­dria, perquè quan veus i sents cer­tes coses et bull encara més la sang. Perquè a més ens ho refre­guen pels mor­ros cada dos per tres. Aquests dies no he dei­xat de veure als mit­jans els bene­fi­cis que han gua­nyat els bancs. Que els sis grans que ope­ren aquí, Cai­xa­Bank, Saba­dell, BBVA, San­tan­der, Bankin­ter i Uni­caja, sur­tin bene­fi­ci­ats per les puja­des de tipus que ha repe­tit en l’últim mig any el BCE, és ver­gonyós. I en aquests sis mesos, els seus guanys con­junts han sumat més de 12.386 mili­ons d’euros, un 20% més que en la pri­mera mei­tat del 2022. Escan­dalós. Obscè. Por­nogràfic. La banca sem­pre gua­nya. I no és un joc. No per­do­nen ni un cèntim i apli­quen pun­tu­al­ment l’enca­ri­ment del preu del diner a l’hora de con­ce­dir crèdits. Però no el reper­cu­tei­xen ni amb la mateixa rapi­desa ni amb la mateixa exac­ti­tud en els dipòsits dels cli­ents. Una pràctica que ja es pot anar denun­ci­ant que no arriba mai enlloc: sem­pre acaba en paper mullat. Una manera d’actuar que fa que l’espa­nyola sigui a la cua de la banca euro­pea en retri­buir els cli­ents, però en canvi és la que acon­se­gueix més bene­fi­cis. I men­tres­tant, què fem? Anar pagant i anar-nos quei­xant. “Trauré els diners i els ama­garé sota el llit.” L’han sen­tida, aquesta frase? Molt sovint. Fa molts mesos que la torno a sen­tir. Puc sem­blar un il·lús, ja ho sé, però m’agra­da­ria tant veure-ho...