Fagocitadors de l’espai públic

Un cop l’OMS ha tan­cat la car­peta de la pandèmia de la covid i ha donat per fina­lit­zada la crisi sanitària, als ajun­ta­ments els han entrat les pres­ses per recu­pe­rar la nor­ma­li­tat en l’espai públic. Com a mesura pun­tual, que s’ha allar­gat molt en el temps, es van faci­li­tar per­mi­sos extra­or­di­na­ris perquè les ter­ras­ses a l’exte­rior s’expan­dis­sin fora dels límits habi­tu­als tot apel·lant a les distàncies de segu­re­tat. La decisió s’ha per­ver­tit de tal manera que ara hi ha nego­cis que es con­si­de­ren pro­pi­e­ta­ris de bona part dels car­rers i les pla­ces fent ús i abús d’un lloc que per­tany a tot­hom. A la cam­pa­nya d’adver­ti­ment prèvia, però, tan necessària com poc efec­tiva, la seguirà la de les san­ci­ons econòmiques que acos­tuma a enten­dre tot­hom.