Els gironins ‘perdem’ l’Odèon

No ens esve­rem. No és que el vell Odèon s’hagi esfon­drat, ni s’hagi ender­ro­cat. Ben al con­trari: és viu. La infor­mació publi­cada en aquest diari sobre el nou negoci que ocu­parà l’antic tea­tre és una bona notícia. Ho és per a la pro­pi­e­tat, que ha llui­tat durant dècades per sal­var l’estruc­tura de l’antic taller Ensesa i que ho ha inten­tat tot per donar-hi un bon ús. I ho és per a l’empresa que hi ins­tal·larà el que, diuen, serà la millor botiga de bici­cle­tes del món.

Sí senyor, és una bona notícia per a un sec­tor que pro­ta­go­nitza i forma aquest nou món de matrix en què els giro­nins ens hem vist engo­lits, far­cit de ciclis­tes d’ultra­ni­vell cir­cu­lant pels nos­tres car­rers com si fos­sin for­mi­gues, de tants que n’hi ha i de tan moles­tos que són en alguns moments. Per a ells és una bona nova.

Però per als giro­nins no ho és tant, ja que implica que, final­ment, aquell mera­vellós recinte no serà un espai que puguem fer nos­tre. On anar a veure tea­tre o a escol­tar música en directe, per exem­ple. I no serà museu, o sala d’actes, perquè en el seu moment Dipu­tació i Ajun­ta­ment no van poder –o voler– ser-hi quan s’hau­ria hagut de con­si­de­rar alguna ini­ci­a­tiva de tipus cul­tu­ral per a la ciu­tat.

Tam­poc serà un negoci de res­tau­ració, perquè quan la pro­pi­e­tat va acon­se­guir tan­car una oferta en aquest sec­tor, com mol­tes de les que han sor­tit al Barri Vell –d’algu­nes figu­res mediàtiques a qui ningú ha cri­ti­cat– tot­hom s’hi va girar en con­tra, i es va acon­se­guir atu­rar el pro­jecte, fins al punt de dei­xar el recinte orfe d’opor­tu­ni­tats. Ara toca pen­sar que, si hagués estat res­tau­rant, o ham­bur­gue­se­ria, o un saló de te, per dir alguna cosa, els giro­nins hauríem pogut pas­sar-hi esto­nes xalant, ima­gi­nant les anti­gues llot­ges o ena­mo­rant-nos de les colum­nes que sos­te­nen les bal­co­na­des. Però no.

El tipus de negoci que final­ment hi farà estada no està pre­ci­sa­ment enfo­cat als veïns del barri ni als habi­tants del dia a dia. Més aviat va diri­git als foras­ters de dues rodes que bus­ca­ran –amb avi­desa, desit­gem– les bici­cle­tes d’alt stan­ding que s’hi ven­dran.

I nosal­tres esta­rem con­tents en veure que l’Odèon s’ha sal­vat tot i saber que, en el fons, l’hem per­dut una miqueta.