Només temps o maduració?

En aques­tes dates, sem­pre he sen­tit dir a la gent del Camp, i m’agrada repe­tir-ho recor­dant, si m’ho per­me­ten, el meu padrí Miquel de qui ho vaig apren­dre: “La Mare de Déu d’Agost és festa molt senya­lada, madu­ren els alber­cocs i alguna pruna de frare”. De fet, sem­bla que, amb permís del canvi climàtic, segueix essent així i la dita es cor­res­pon, com és natu­ral, amb la rea­li­tat.

Però si l’esmento no és ni per la mare de déu de l’Assumpció, tot sigui dit la festa per excel·lència de l’estiu, ni per les frui­tes, sinó pel temps de madu­ració que s’hi afirma que els és propi i també per esta­blir un paral·lelisme amb el moment polític que vivim.

Dijous d’aquesta set­mana es cons­ti­tuirà la mesa del Congrés dels Dipu­tats de l’estat espa­nyol i em pre­gunto si, d’una vegada per totes i després de dècades de política allu­nyada de la rea­li­tat plu­ri­cul­tu­ral, plu­ri­na­ci­o­nal i plu­ri­lingüística que el con­forma, aquesta mesa i el que pot repre­sen­tar en el futur, la reflec­tirà. I també, si se’n pot espe­rar un grau notori d’assumpció d’aquesta rea­li­tat per part de l’estat al qual, a hores d’ara, estem lli­gats.

És sabut que, malau­ra­da­ment, els moti­va­dors reals a l’hora de l’acció política no sem­pre són argu­ments científics ni sor­gits del recte pro­ce­dir ni esta­blerts en bene­fici de neces­si­tats que el comú sen­tim com a peremptòries, sinó la neces­si­tat d’asso­lir majo­ries que a través de fórmu­les aritmètiques, com les que ara mateix es donen, es tra­du­ei­xen, sius­plau per força, en acords sor­gits d’equi­li­bris, bes­can­vis, nego­ci­a­ci­ons...

Per tant, encara que no hi puguem posar un grau notori d’espe­rança ni d’il·lusió perquè ja sabem el pa que s’hi dona, sí que hau­rem d’estar atents per veure si, una vegada més, el temps segueix esco­lant-se com l’aigua per les mans sense fruc­ti­fi­car res i només madu­ren els alber­cocs i les pru­nes de frare o madura alguna cosa més.