Quan no tot s’atura

Ens endin­sem en un dels ponts més fes­tius de l’any, en ple agost i amb bona part de la població de vacan­ces. Els car­rers de les ciu­tats més turísti­ques, ja siguin de la costa o de mun­ta­nya, s’omplen de visi­tants men­tre que els muni­ci­pis de l’inte­rior es bui­den i sem­bla que tot s’atura. Però no és així. Penso en els tre­ba­lla­dors dels sec­tors turístic i sani­tari, en els ope­ra­ris que fan obres durant tota l’època esti­val per arran­jar ser­veis, edi­fi­cis i car­re­te­res, en els bom­bers i agents rurals que vet­llen perquè cap incendi ens torni a amoïnar i en els mos­sos i altres ser­veis d’emergències que for­men part del dis­po­si­tiu espe­cial que, jus­ta­ment, està en marxa aquest cap de set­mana. La llista podria ser més llarga i segur que algú en té més exem­ples al cap perquè, tot i ser agost, no tot s’atura.