8tv té llegat

El 23 d’abril del 2001 començava les seves emis­si­ons CityTV, pri­mer només per a Bar­ce­lona i després per a la resta de Cata­lu­nya. Ho feia com a alter­na­tiva a l’oferta tele­vi­siva de TV3 i es pre­sen­tava com el pri­mer canal de tele­visió pri­vat català. La cadena ha anat pas­sant per dife­rents eta­pes, can­vi­ant de mans i de nom, fins a con­ver­tir-se en 8tv. En aquells pri­mers anys l’aposta era molt forta. Per­so­nat­ges com Àngel Llàcer, Toni Clapés, Llucià Fer­rer o Toni Soler hi tenien pro­grama i la popu­la­ri­tat entre l’audiència era crei­xent. Pro­gra­mes que engan­xa­ven i de qua­li­tat. 8 al dia va tenir una quota mit­jana del 6,7%, amb els famo­sos estira-i-arronsa de Josep Cuní i Pilar Rahola. O Vita­mina N amb Jordi González va crear escola. Tanta que la fórmula que arra­sava a Cata­lu­nya es va extra­po­lar a la tele­visió espa­nyola, tot i que amb uns resul­tats més dis­crets. Setze anys va aguan­tar als mig­dies en antena Aru­citys, amb Alfons Arús. I ara, seguint pràcti­ca­ment amb el mateix model, ha arri­bat a ser líder d’audiència els matins des de la Sexta.

Tot això vol dir que de talent en el món audi­o­vi­sual català n’hi ha i molt. Però tot ple­gat, en un sec­tor en una crisi per­ma­nent des de fa anys, ha fet can­viar les tor­nes. Des del 2019, les audiències no han acom­pa­nyat 8tv, amb xifres que no arri­ba­ven ni a l’1% de quota. Això va pro­vo­car la marxa per part del Grup Godó i que se’n fes càrrec un grup pri­vat. Tot i la incor­po­ració de ros­tres com Frank Blanco, Gabriel Rufián o Ares Tei­xi­dor, la situ­ació no ha remun­tat i la cadena està en con­curs de cre­di­tors. Ara caldrà veure’n el resul­tat, tot i que és pre­vi­si­ble. La pèrdua d’audiència no afecta només 8tv. Totes les cade­nes, totes, per­den espec­ta­dors. La irrupció de les pla­ta­for­mes digi­tals que et per­me­ten veure el que vols i quan vols no només està minant el món audi­o­vi­sual. Els cine­mes estan pràcti­ca­ment extin­gits. Als mit­jans escrits la situ­ació no és millor. El mòbil s’està men­jant el paper.I la publi­ci­tat des­a­pa­reix. Una revo­lució digi­tal que trenca les bases del model de negoci que ha d’espe­ro­nar-lo per adap­tar-s’hi. Sobre­tot per no morir.