Sorolla va pintar Lloret

No sem­pre es té l’opor­tu­ni­tat de reviure d’una manera didàctica i amb volun­tat divul­ga­tiva un moment històric. El pas­sat 10 d’agost es com­me­mo­rava el cen­te­nari de la mort del pin­tor Joaquín Soro­lla. La data va ser­vir per anun­ciar que Llo­ret pre­senta el pro­per mes de setem­bre una visita tea­tra­lit­zada que explica l’estada, l’any 1915, de Soro­lla a la vila, on va pin­tar el qua­dre Cataluña, el pes­cado. Va ser el llo­re­tenc Sebastià Rus­ca­lleda qui va des­co­brir que el pai­satge retra­tat en aquest qua­dre per Soro­lla era Santa Cris­tina. Ho explica en el lli­bre Soro­lla a Santa Cris­tina, publi­cat l’any 1993, on diu que per con­fir­mar la seva hipòtesi va con­tac­tar amb la bes­neta del pin­tor valencià i revi­sant la cor­res­pondència de l’artista amb la seva dona, Soro­lla li des­cri­via així l’indret triat: “Santa Cris­tina és una mera­ve­lla. Grans pins sobre el turó, amb esculls clars de color, sobre un mar de blau i verd.” Per tant, els llo­re­tencs podem afir­mar amb orgull que un tros­set de Llo­ret està expo­sat a la bibli­o­teca de la His­pa­nic Soci­ety de Nova York, i que és fruit d’un encàrrec d’aquesta ins­ti­tució a Soro­lla que es tra­du­eix en una col·lecció de catorze teles. L’empresa cul­tu­ral Amar­gura Cul­tura, l’actor Joan Romà Ortiz i la his­to­ri­a­dora de l’art Marina García, amb el suport de l’Obre­ria de Santa Cris­tina i l’Ajun­ta­ment, ofe­ri­ran la visita en el marc de la cele­bració de Llo­ret, Capi­tal de la Cul­tura Cata­lana, 2023. Llo­ret té més històries com la de Soro­lla. Pos­si­ble­ment la cele­bració de la capi­ta­li­tat no ha estat una opor­tu­ni­tat ben apro­fi­tada per Llo­ret per posar-ho en valor. Soc de l’opinió, però, que quan passi aquesta cele­bració, cal­dria pro­cu­rar no desac­ti­var un dels fona­ments de la capi­ta­li­tat llo­re­tenca, que és el com­po­nent vital i humà que té la cul­tura per expli­car-nos com a comu­ni­tat i fixar iden­ti­tats col·lec­ti­ves. La visita de Soro­lla n’és un exem­ple. Cons­truir un front cul­tu­ral és una gran opció perquè la cele­bració de la capi­ta­li­tat no esde­vin­gui estèril, sinó cre­a­tiva i trans­for­ma­dora. La cul­tura ha de ser alguna cosa més que un any de cele­bració, ha de ser una referència pel poble, un punt de tro­bada de llo­re­tencs, vin­guin d’on vin­guin. La cul­tura en totes les seves expres­si­ons ha de ser­vir per cons­truir l’ima­gi­nari col·lec­tiu d’un Llo­ret potent, modern, obert, uni­ver­sal i fidel a la seva iden­ti­tat i a la seva història.