Vacances

El 15 d’agost és, espe­ci­al­ment per als ita­li­ans, el fer­ra­gosto. És el dia de vacan­ces per excel·lència arreu d’Europa. Mal­grat que per a la tra­dició catòlica el dia d’avui és, sobre­tot, el dia de la Mare de Déu d’agost, els romans ja havien ins­tau­rat aquesta festa l’any 18 abans de la nos­tra era. El feriae Augusti eren les vacan­ces d’August i s’afe­gia a les fes­ti­vi­tats que posa­ven punt final a les fei­nes del camp. Ara, amb els camps més que res­secs a casa nos­tra, els turis­tes i visi­tants omplen car­re­te­res i plat­ges i res­tau­rants a man­salva. Uns acròbates s’enfi­len sota el cel estre­llat en una funció de circ a Besalú amb una pla­tea bron­ze­jada i amb olor de xampú aca­bat de posar sobre la pell rees­cal­fada d’un dia de platja, a Cale­lla els Catar­res aixe­quen un audi­tori amb gent ves­tida com si anés a l’estrena del Liceu i altres ho fan com si pas­se­ges­sin pel pas­seig marítim de qual­se­vol població.

L’endemà a la sorra dues ami­gues es fan con­fes­si­ons amo­ro­ses en topless, sense saber que l’endemà Ama­ral sor­tirà a tots els infor­ma­tius i pro­gra­mes amb les sines enlaire com a senyal de pro­testa i rei­vin­di­cació. Una pro­fusió de les imat­ges dels pits de la can­tant en què per­cebo un cert tuf de naf­ta­lina i que va en la direcció contrària al que rei­vin­di­cava la mateixa Ama­ral. La car­re­tera de la costa a Girona va mig buida en diu­menge i és un exem­ple més que la gent ja gau­deix de les vacan­ces i no neces­sita tor­nar a la ciu­tat. La sor­tida de Sant Cris­tina és l’únic punt de cua, dels que volen pas­se­jar per un dels mer­cats d’estiu amb llu­me­tes pen­ja­des que recorda la cançó. I la capi­tal, Girona, som­no­lent com si fos un jove que s’aixeca a des­hora d’una res­saca impor­tant pels exces­sos del dia ante­rior. Poca gent, i la que pas­seja, encara sota la calor i xafo­gor inde­cent, té un tarannà lent com si fos una repe­tició en slow motion. Un gelat, una aigua fresca inten­ten recu­pe­rar el visi­tant que pas­seja per la Força fins veure l’esca­li­nata de la cate­dral. Són esce­nes d’aquests dies, esce­nes de vacan­ces en el pic màxim que suposa aquest 15 d’agost. Esce­nes que un mira amb melan­gia i nostàlgia, perquè aixe­ques el cap i t’ado­nes que ja fa dies que ets cada dia a la feina.