Estar a l’altura

Aquell mateix que el 2019 pre­su­mia “errònia­ment” davant de les càmeres de tenir la capa­ci­tat de por­tar el pre­si­dent Puig­de­mont davant la justícia espa­nyola, ara demana al líder de Junts que esti­gui “a l’altura” i afa­vo­reixi un govern de progrés a l’Estat espa­nyol. Aquell que no ha dub­tat d’ali­men­tar el sen­ti­ment anti­ca­ta­la­nista dels espa­nyols amb l’únic objec­tiu de treure’n rèdit elec­to­ral ara demana que Puig­de­mont assu­meixi la res­pon­sa­bi­li­tat de la gover­na­bi­li­tat d’Espa­nya. I què en diu Puig­de­mont? Doncs no en diu res.

No en diu res perquè, de moment, està a l’altura i calla fins que no tin­gui una reso­lució presa en un marc par­ti­ci­pa­tiu. En democràcia tot és cri­ti­cat i cri­ti­ca­ble. En democràcia par­ti­ci­pa­tiva els resul­tats sovint no són els ide­als o els que vol­dria el que pro­mou la par­ti­ci­pació, però aquesta és la riquesa d’un sis­tema que afa­vo­reix la tolerància i el res­pecte per a l’adver­sari i per a un mateix.

L’antídot con­tra els que blan­que­gen el fei­xisme és Junts. El pre­si­dent Puig­de­mont ho ha dit en mol­tes oca­si­ons i ara Junts està en una situ­ació para­do­xal­ment com­pli­cada i alhora pla­ent: deci­dir si a Espa­nya ha de gover­nar el fei­xisme o els que, segons ell, el blan­que­gen. Com es pot estar a l’altura quan la tria és tan per­versa?