Fets, no paraules

Fets i no parau­les. És el que ha exi­git el pre­si­dent Puig­de­mont dels soci­a­lis­tes per donar els seus vots a Fran­cina Armen­gol com a pre­si­denta del Congrés. Fets pal­pa­bles: el reco­nei­xe­ment del català com a llen­gua ofi­cial al Par­la­ment euro­peu. Que lluny que queda el Cata què que el mateix Puig­de­mont va escriure dècades enrere expli­cant que ningú a Europa sabia res de Cata­lu­nya i no sabien què era el català. Pre­ci­sa­ment, aquest mateix estiu una per­sona m’expli­cava com havien al·luci­nat uns joves fran­ce­sos i ita­li­ans quan van saber que a Cata­lu­nya es par­lava una llen­gua dife­rent de l’espa­nyol. “Com de dife­rent?”, van dir. “Tan dife­rent com que són dife­rents llengües.” En català “em dic Neus” i en espa­nyol “me llamo Neus”. No s’ho podien creure... Tota la vida havien pen­sat que a Cata­lu­nya es par­lava espa­nyol. I se’n parla.

I ara al Par­la­ment euro­peu es par­larà català i això no vol dir que es deixi de par­lar espa­nyol. Vol dir que es par­larà espa­nyol, i anglès i francès, i també es podrà par­lar català, i basc i gallec. I quin pro­blema hi ha? Cap! Tot són avan­tat­ges.

Més gent tindrà l’opor­tu­ni­tat de conèixer l’existència d’unes llengües que són la base d’unes cul­tu­res dife­rents de l’espa­nyola. Fets, no parau­les. Cam­pa­nya de José Mon­ti­lla, any 2006. Records!