‘Tontos del cul’

En aquest moment de la pel·lícula, només el mas­clista recal­ci­trant de manual és incapaç de repro­var l’ofen­siu petó als mor­ros que el pre­si­dent de la Fede­ració Espa­nyola de Fut­bol (FEF), Luis Rubi­a­les, li va cla­var a la juga­dora de la selecció espa­nyola Jenni Her­moso durant l’entrega de tro­feus del mun­dial femení. No es trac­ta­ria ara de con­ver­tir aquest per­so­natge en el pare del mas­clisme, el braç exe­cu­tor d’un patri­ar­cat secu­lar o el para­digma de l’asset­ja­ment sexual en el món labo­ral. Però és neces­sari des­mar­car el seu com­por­ta­ment, per con­dem­na­ble, de la coar­tada fàcil de les emo­ci­ons, els exces­sos i la irra­ci­o­na­li­tat que habi­tu­al­ment acom­pa­nya el món del fut­bol.

El petó de Rubi­a­les, efec­ti­va­ment, està fora de lloc, però és que el mateix Rubi­a­les està fora de lloc. Perquè no és admis­si­ble que una per­sona que ocupa un càrrec de res­pon­sa­bi­li­tat, com és el de pre­si­dent del fut­bol espa­nyol, no enten­gui des del minut zero quin és el seu lloc i quins els límits, que no tin­gui inte­ri­o­rit­zat que el seu com­por­ta­ment, el res­pecte i l’edu­cació són inne­go­ci­a­bles i han d’estar a l’altura d’aquesta res­pon­sa­bi­li­tat, lluny del hoo­li­ga­nisme i l’absència de fil­tre que ha exhi­bit també abans i després d’aquest epi­sodi. I tam­poc és accep­ta­ble que el càrrec no exi­geixi com a requi­sit la intel·ligència necessària per dis­cer­nir quan s’ha comès un error que cal rec­ti­fi­car sense fal­ses excu­ses, i per ele­var el dis­curs per sobre del llen­guatge pri­mari i vomi­tiu que li hem sen­tit a Rubi­a­les en la seva pri­mera reacció a la crítica. Una exhi­bició dialèctica per­fec­ta­ment ali­ne­ada amb els ges­tos tes­tos­terònics que va etzi­bar des de la llotja de l’estadi.

Tot això, mal­grat els seus intents per con­ser­var el mòmio, li aca­barà cos­tant el càrrec, perquè és l’única sor­tida assu­mi­ble per una soci­e­tat que pretén superar el mas­clisme i la dis­cri­mi­nació de la dona, i també perquè el fut­bol espa­nyol i fins i tot l’Estat neces­si­ten dei­xar anar llast. Rubi­a­les pas­sarà a la història com el pre­si­dent que li va robar a una fut­bo­lista un petó i a una selecció cam­pi­ona del món el seu moment de glòria.