Quatre escons

A Feijóo se l’ha d’enten­dre. Ana­lit­zant fre­da­ment els números, ho té tan a tocar que cada matí es deu lle­var amb l’àcid gàstric pels núvols de veure que es pot que­dar a mig pam de la porta de La Mon­cloa. I ja sigui per pura des­es­pe­ració humana, o per aque­lla estratègia pura­ment estètica de no ven­dre una imatge de ren­dició, aquests dies el PP està agi­tant tots els arbres d’on puguin caure qua­tre mise­ra­bles escons, fins a extrems que pro­vo­quen un punt de ver­go­nya ali­ena. Perquè, després de tot el que han arri­bat a dir de Junts, veure com ara poc menys que el redi­mei­xen com a par­tit a canvi d’una trista abs­tenció és un fet amb què no comptàvem fa un mes i mig. Però és que són només qua­tre vots, i quin immens valor poden tenir a canvi, oi, Aitor Este­ban?