De bisbes, prínceps i papes

Déu meu! On hem arri­bat! El diari La Valira (diari digi­tal d’infor­mació dels Piri­neus) obre por­tada anun­ci­ant que “el Vaticà pre­veu crear una diòcesi pròpia a Andorra, com a pri­mer pas per extin­gir el coprin­ci­pat”. I per què el papa vol extin­gir el coprin­ci­pat? Doncs sem­bla que el con­si­dera un ana­cro­nisme feu­dal.

Per­do­neu que hi fiqui culle­rada. Tots els papes, des de la Revo­lució Fran­cesa fins a 1993, podien fer aquesta objecció. Però ara? Quan Andorra ha esde­vin­gut un estat democràtic, amb Cons­ti­tució i sepa­ració de poders, em sem­bla absurd. Si de cas, la figura dels coprínceps és tan anacrònica i feu­dal com ho són tots els reis euro­peus. Han esde­vin­gut símbols vivents de l’estat, sense poder efec­tiu. (Deixo de banda els reis que man­te­nen encara auto­ri­tat mili­tar, és clar).

Aquesta ins­ti­tució com­par­tida té una llarga història. El bisbe d’aquell temps com­pra Andorra al comte d’Urgell. Com que no es veu amb cor de defen­sar el seu ter­ri­tori, l’infeuda als Caboet, és a dir, els cedeix una part dels guanys a canvi del seu suport mili­tar. Per herències, dels Caboet es passa als com­tes de Foix, fins al rei de França i al pre­si­dent de la República. Hi ha dos acords essen­ci­als, els pari­at­ges, que esta­blei­xen les con­di­ci­ons. I sí, era una ins­ti­tució feu­dal. I sí, era anacrònica fins a 1993.

És cert que l’Església pro­cura que els límits dels bis­bats encai­xin amb els límits polítics. Però no crec que aquesta norma pre­val­gui sobre la tra­dició ben arre­lada andor­rana. Ni els matei­xos andor­rans ho veu­rien bé, penso. Tenir el bisbe a Andorra pot­ser sí que els agra­da­ria, però per­dre els coprínceps seria greu. Recor­dem que en més d’una ocasió Espa­nya i França han pen­sat i estu­diat la pos­si­bi­li­tat d’un inter­canvi: França cedeix els seus drets a Andorra i Espa­nya cedeix la Vall d’Aran. Van ser el bisbe, el papa, l’Església els que van impe­dir el tracte. No, la supo­sada notícia de La Valira només pot ser un glo­bus sonda o un adver­ti­ment. Resulta que l’actual bisbe príncep, Joan-Enric Vives, que s’acosta a l’edat de jubi­lació, vol­dria que li nome­nes­sin un coad­ju­tor, que ell tri­a­ria i pre­pa­ra­ria, i Roma no ho fa. Pot­ser hi ha ner­vis a Palau. Ves a saber.