De l’esgarrifança al ‘cringe’

Xer­rant amb el meu fill, que acaba de fer 12 anys, vam fer un exer­cici que em va sem­blar molt interes­sant. Vam fer una repas­sada d’algu­nes de les parau­les que més fa ser­vir el jovent quan xerra a través de les xar­xes soci­als. Com ship­pear, que és com bus­car-li pare­lla al o la col·lega. O cringe, que és l’esgar­ri­fança que ens fa alguna cosa. O ran­dom, paraula quasi tan omni­pre­sent en les con­ver­ses entre ado­les­cents com el lite­ral. Ell me les expli­cava fins i tot amb tik­toks perquè jo les entengués, i jo les traduïa al català amb parau­les de tota la vida. L’estona de riure em va fer pen­sar en com cada gene­ració té els seus codis. El guai o mola dels nos­tres temps ara es diu “està Gucci”. O “tà Gucci”, que és més curt.