Factures de tots

Han pas­sat anys, però si són lec­tors àvids de premsa o almenys els agrada estar infor­mats del que passa a casa nos­tra, segur que recor­den l’afer del xalet Tarrús de Girona. Pot­ser no en tin­dran pre­sents els detalls, pot­ser dub­ta­ran ben bé què va pas­sar, però recor­da­ran que va ser una de les polèmiques sona­des en època del tri­par­tit que for­ma­ven el PSC, ERC i ICV. El con­sis­tori va cata­lo­gar l’edi­fici i els pro­pi­e­ta­ris van por­tar-ho als jut­jats, que els van donar la raó. La fac­tura que en vam pagar tots els giro­nins va ser d’1,4 mili­ons d’euros. La finca segueix tan­cada i bar­rada i l’única potes­tat que té el con­sis­tori és fer nete­jar l’entorn de l’edi­fici, on hi va haver ocu­pes i s’hi va decla­rar algun petit incendi abans de tapiar-lo. Ara ha pas­sat més des­a­per­ce­but un altre cost que paga­rem els ciu­ta­dans de Girona. L’ender­roc de l’antic mer­cat de Santa Eugènia es va exe­cu­tar l’estiu del 2008. Els tri­bu­nals han anat donant la raó als pro­pi­e­ta­ris de les para­des que no veien clara l’ope­ració urbanística i un dar­rere l’altre van anar anul·lant tota la tra­mi­tació, un fet que com­porta que a hores d’ara l’actual plaça Leo­nor Joher segueixi fora d’orde­nació. Des de Tele­visió de Girona explicàvem la set­mana pas­sada que una sentència del TSJC obli­garà l’Ajun­ta­ment a pagar uns 451.000 euros a aquells pro­pi­e­ta­ris que van con­fiar en el con­sis­tori, ara que els fets jurídics han demos­trat que no va actuar cor­rec­ta­ment. A aquesta quan­ti­tat encara cal sumar-hi uns 222.000 euros més d’una sentència de fa un any del jut­jat de pri­mera instància. La fac­tura final serà supe­rior als 670.000 euros. És a dir, mig xalet Tarrús, per enten­dre’ns. En aquell cas, Joan Olòriz va ser qui va dema­nar perdó a la ciu­ta­da­nia en nom del govern muni­ci­pal. Ente­nia que calia fer-ho i l’honra que almenys es dis­culpés. El govern actual no pot fer res més que pagar i pres­su­posa bona fe en l’actu­ació dels governs pre­ce­dents. Ara els giro­nins tor­na­rem a pagar una fac­tura urbanística molt alta que impe­dirà de ben segur poder tirar enda­vant algun altre pro­jecte, pot­ser social o d’equi­tat amb nens o joves de Girona. Cal­dria que els polítics o res­pon­sa­bles muni­ci­pals, quan erren, també en paguin les con­seqüències d’alguna manera, perquè, si no, la fac­tura sem­pre l’aca­bem pagant els matei­xos. Massa sovint davant una admi­nis­tració no podem fer res més que pagar i callar.