I si fóssim més humans

Hi ha qui deixa de con­duir per por d’enfron­tar-se al trànsit o qui no va a con­certs pel temor d’estar amb molta gent. Són dos exem­ples de pors pun­tu­als, que es poden superar amb ajuda. Però la por de fer coses sen­zi­lles és la que s’expe­ri­menta de manera més o menys gene­ra­lit­zada quan s’entra a la ter­cera edat. Aga­far el bus, treure diners al cai­xer, pagar amb tar­geta de crèdit o el telèfon poden resul­tar ina­bas­ta­bles. El ritme diari no ens deixa detec­tar aque­lla per­sona a qui li cal ajuda. L’1 d’octu­bre va ser el Dia Inter­na­ci­o­nal de la Gent Gran. Com a soci­e­tat, ens convé tre­ba­llar l’empa­tia i posar-nos a la pell de la gent gran, estem rode­jats de per­so­nes que recla­men ajuda. Si podem, tots hi arri­ba­rem i després ja serà tard.