Ensenya’m en català, sisplau

Als patis de la àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona no se sent par­lar català. Això és un fet fàcil de cor­ro­bo­rar. Els docents par­len una llen­gua i els infants els con­tes­ten en una altra. En aquest moment crític, el Par­la­ment ha dema­nat que el català sigui vehi­cu­lar en tota l’edu­cació. Tenim dret de ser ense­nyats en català, però de vega­des ens obli­dem d’una altra rei­vin­di­cació. Milers de per­so­nes hem après a par­lar i a esti­mar el català gràcies a l’escola. Les que venim de famílies cas­te­lla­no­par­lants mai ens hauríem con­ver­tit en bilingües sense la immersió lingüística. En els estu­dis supe­ri­ors, tan­ma­teix, no hem de renun­ciar a la llen­gua perquè és on els futurs pro­fes­si­o­nals apren­dran el voca­bu­lari de la seva futura feina, i hau­ria de ser en la llen­gua de Cata­lu­nya.