Mobilitat de proximitat

Ja hem entrat ple­na­ment en la tar­dor, que a Girona ve far­cida d’acti­vi­tats cul­tu­rals i d’oci. L’altre dia una amiga de Bar­ce­lona em comen­tava el que segur que a molts de vostès els ha pas­sat, que, com cada any, té mol­tes ganes de venir a veure espec­ta­cles del Tem­po­rada Alta. I després, és clar, gau­dir de l’oferta gas­tronòmica enve­ja­ble que tenim a la ciu­tat. D’altra banda, les Fires estan a punt de començar i també por­ten una gran quan­ti­tat de visi­tants, atrets per la vari­e­tat d’oferta cul­tu­ral i gas­tronòmica giro­nina. Anar al tea­tre, al cinema o a un con­cert i gau­dir després d’un bon sopar és un clàssic i sem­bla un pla imba­ti­ble si no fos per un petit detall: si fem cas de les reco­ma­na­ci­ons de totes les admi­nis­tra­ci­ons i volem prac­ti­car una mobi­li­tat sos­te­ni­ble… com tor­nes a casa?

Fent una cerca ràpida en el web de Renfe, el resul­tat és dece­be­dor: els dis­sab­tes, l’últim tren cap a Bar­ce­lona des de Girona (un regi­o­nal) surt a les 21.23 h, i l’últim tren d’alta velo­ci­tat, a les 19.25 h. A l’inrevés, de Bar­ce­lona cap a Girona, el dar­rer mit­jana distància és el de les 21.55 h i el dar­rer tren d’altra velo­ci­tat, el de les 22.56 h. És evi­dent que que­dem curts i que, amb aquests hora­ris tan ajus­tats, és molt difícil tor­nar a casa en tren. Ens fem un fart d’ insis­tir en la importància de fer ser­vir més el trans­port públic com a alter­na­tiva al cotxe par­ti­cu­lar, però les alter­na­ti­ves són més que escas­ses.

Ningú no dubta que l’arri­bada del TAV a la ciu­tat de Girona va mar­car un abans i un després per als giro­nins. Però no va com­por­tar una millora en el ser­vei con­ven­ci­o­nal. Entre Girona i Bar­ce­lona hi ha poca distància i molts inter­can­vis, i qual­se­vol usu­ari pot cons­ta­tar que els trens en els dos sen­tits van plens de gent, sigui per estu­diar, tre­ba­llar o pas­sar el dia. Hau­ria de ser molt més fàcil poder-se moure entre les dues ciu­tats sense estar tan limi­tat per l’horari de tor­nada, com passa en mol­tes ciu­tats euro­pees. No només trauríem més cot­xes de les car­re­te­res, gua­nyaríem en segu­re­tat i con­tri­buiríem a reduir l’impacte sobre el clima: sobre­tot aju­daríem les famílies que ho neces­si­tin poder fer com­pa­ti­ble viure a Girona i estu­diar a Bar­ce­lona, i també, gau­dir de la seva extra­or­dinària oferta cul­tu­ral.