El càstig

A la pre­si­denta de les Illes Bale­ars, Marga Pro­hens, l’escu­llen els ciu­ta­dans de les Illes, però la inves­teix l’Estat i ella té claríssim a quin cantó de l’equació vol estar. La seva res­pon­sa­bi­li­tat són els interes­sos dels ciu­ta­dans que repre­senta, els seus drets reco­llits a l’Esta­tut d’Auto­no­mia, el seu patri­moni mate­rial i imma­te­rial, la seva llen­gua i cul­tura i la seva con­tri­bució al món, però pre­fe­reix ser la cri­ada d’una Espa­nya monolítica, mono­lingüe i colo­nial i, per tant, convé sacri­fi­car la llen­gua pròpia i tots els que la par­len, eli­mi­nant el català de la funció i la sani­tat públi­ques, i jus­ti­fi­car-ho dient que tre­ba­llar a les Bale­ars no ha de ser “un càstig”.

Un rao­na­ment digne de psi­coanàlisi, si no fos perquè hi ha coses més impor­tants que l’auto­odi cul­tu­ral i la per­cepció pro­vin­ci­ana de la pre­si­denta. Coses a defen­sar com per exem­ple el dret dels mallor­quins, menor­quins, eivis­sencs o for­men­te­rencs a ser ate­sos en la seva pròpia llen­gua pel seu metge de capçalera o per l’espe­ci­a­lista amb qui ha de par­lar de símpto­mes, diagnòstics i trac­ta­ments. Aquest dret és el que la pre­si­denta ha eli­mi­nat per posar el seu gra­net de sorra al procés de subs­ti­tució lingüística a les Illes i a la resta dels Països Cata­lans. Un procés, aquest sí, genuïnament espa­nyol, que arrenca de la força d’una con­questa mili­tar, que con­ti­nua amb la impo­sició d’una llen­gua, cul­tura, lleis, usos i cos­tums, que segles després ha avançat i con­ti­nua avançant gràcies a una repo­blació cas­te­llana i que ara troba en el requi­sit de conèixer el català no pas un càstig, sinó una nosa, un obs­ta­cle que només cal apar­tar del camí i prou, amb l’ajut d’un exèrcit de lacais com la senyora Pro­hens. Les Illes són un regal, com ho és la seva gent, la seva tra­dició cul­tu­ral, la seva llen­gua i el seu accent. Si algú entengués que tre­ba­llar a les Illes, o al País Valencià o a Cata­lu­nya, és un càstig, té dues coses a fer, la pri­mera, no anar-hi, i la segona, bus­car trac­ta­ment con­tra el supre­ma­cisme, la into­lerància i el tota­li­ta­risme intel·lec­tual. L’únic càstig aquí és una pre­si­denta com Marga Pro­hens.