Xarrup de ratafia

La gent rata­fi­aire de Cata­lu­nya i de més enllà, aquests dies i fins al 3 de novem­bre, està pre­sen­tant la seva ela­bo­ració al 42è Con­curs de Rata­fies Cata­la­nes Caso­la­nes de Santa Coloma de Far­ners. Un jurat d’experts assa­bo­rirà, valo­rarà i cer­ti­fi­carà quina és la millor rata­fia d’aquest 2023. El vere­dicte final de la que ha resul­tat gua­nya­dora es comu­ni­carà en el trans­curs del sopar popu­lar del diven­dres 10 de novem­bre. La con­fra­ria acaba de pre­sen­tar el pro­grama de la festa. Any rere any, aquesta cele­bració se supera. Es pla­ni­fi­quen actes i acti­vi­tats d’allò més vari­a­des i engres­ca­do­res: hi tro­bem con­ferències, visi­tes guia­des, espais de jocs, para­des amb pro­duc­tes ela­bo­rats amb el licor, con­certs, balls, degus­tació de dife­rents clas­ses d’aquest beu­ratge. Aquesta edició també ofe­reix tot d’expo­si­ci­ons. La de la Casa de la Paraula, sobre NoMat, reflec­teix la lluita efec­tiva i cons­tant per la con­ser­vació del ter­ri­tori i a favor d’un nou model energètic. En el pro­grama no hi falta un bonic car­tell anun­ci­a­dor: el seu dis­seny és un meres­cut home­natge al con­frare Lluís Bayés, que fou col·labo­ra­dor entu­si­asta i un gran apas­si­o­nat de l’uni­vers de la rata­fia. L’ori­gen d’aquesta beguda és incert. Optem per la lle­genda que explica que hi havia un gran con­flicte sobre la limi­tació ter­ri­to­rial entre els bis­bes de Girona, Vic i Bar­ce­lona. Es van reu­nir dalt del coll de Sant Marçal, cruïlla de ter­ri­to­ris i punt de pas cap a les parts més altes del Mont­seny com Mata­galls i les Agu­des. Asse­guts a l’entorn d’una taula dis­cu­tien i no es posa­ven d’acord, cadascú volia el bonic paratge dins de la seva diòcesi. Durant la tro­bada un pagès els anava ser­vint una poció alcohòlica dolça que havia ela­bo­rat a base d’aiguar­dent, nou verda i tot d’her­bes reme­ie­res de la con­trada com romaní, fari­gola, malva. De xar­rup en xar­rup cada vegada la dis­cussió era més con­ci­li­a­dora, fins que varen arri­bar a una solució. Eufòrics van excla­mar “Rata fiat”, “pacte tan­cat”. A par­tir d’aquell moment van bate­jar aquell licor amb el nom de rata­fia. La lle­genda sim­bo­litza un acord de pau ter­ri­to­rial i ens recorda que l’entesa amb diàleg és pos­si­ble. Els man­da­ta­ris actu­als hau­rien de fer un gran xar­rup de rata­fia per arri­bar, com en el relat, a la tan necessària concòrdia i con­vivència pacífica en el món.