Boicotegem els Jocs Olímpics?

Els dar­rers epi­so­dis de revolta i repressió al Tibet i en altres zones de la Xina recor­den a l'opinió pública mun­dial que els Jocs Olímpics d'aquest estiu se cele­bra­ran a la capi­tal d'un Estat gens con­si­de­rat amb els drets humans. Des del mateix dia que es va desig­nar Pequín com a seu dels Jocs del 2008 ja es veia a venir que l'elecció seria la més pro­blemàtica dels dar­rers vint anys. L'era dels boi­cots gene­ra­lit­zats –Mos­cou 1980, Los Ange­les 1984–, sem­blava haver pas­sat a la història, però ara torna a estar sobre la taula, al cos­tat dels morts i els repre­sa­li­ats.

A la Xina no hi ha democràcia, i al Tibet, òbvi­a­ment, tam­poc. Res que no se sabés en el moment de la seva nomi­nació. Però ara, de cop i volta, els trets ho demos­tren amb tota la seva cru­esa, i cada cop més gent es fa la mateixa pre­gunta: Cal boi­co­te­jar els Jocs Olímpics de Pequín?

El boi­cot seria una bona opció si la defensa dels drets humans i de la democràcia fos una pri­o­ri­tat arreu del món. Però no ho és, no quan es tracta d'una potència econòmica, demogràfica i política de pri­mer ordre. La Xina és una potència mun­dial i pocs estan dis­po­sats a moles­tar el gegant groc. A poc a poc els dig­na­ta­ris mun­di­als comen­cen a fer petits ges­tos res­pecte a això. Almenys, aquests ges­tos tímids i aco­var­dits cons­ta­ten que l'elecció de Pequín va ser un error. Ja és un pri­mer pas.