Opinió

Tribuna oberta

L’anomia catalana

“La incapacitat de dissenyar l’organització territorial del país parteix del 1714 i de la divisió provincial, però també de la nostra incapacitat d’ordenar i entendre el país

La Nova Planta de la der­rota del 1714 va sig­ni­fi­car la total anul·lació ins­ti­tu­ci­o­nal cata­lana: de muni­ci­pis, vegue­ries i Gene­ra­li­tat. Només van sobre­viure par­ci­al­ment con­fra­ries i gre­mis, però cap ins­ti­tució. Els cor­re­gi­ments i el país eren sota gover­na­dor mili­tar i els muni­ci­pis dei­xa­ren de ser repre­sen­ta­tius (per esta­ments, però repre­sen­ta­tius) per ser diri­gits per càrrecs vita­li­cis venuts. Tota reunió de més de tres per­so­nes, pro­hi­bida. Durant el XIX, una certa elecció muni­ci­pal i de dipu­ta­ci­ons en segon grau no va com­pen­sar la pèrdua ins­ti­tu­ci­o­nal i només als anys trenta i els vui­tanta del segle XX es recu­perà la Gene­ra­li­tat. Quan con­ve­nim que als cata­lans ens manca sen­tit d’estat, la capa­ci­tat d’enten­dre el mino­taure, en parau­les de Jaume Vicens Vives, és perquè la història, l’anor­re­a­ment, pesa. El nos­tre aire anar­quista i d’acti­visme social s’expli­quen també, encara avui, pels efec­tes no superats de la des­trucció d’un país el 1714, per la per­ma­nent anul·lació ins­ti­tu­ci­o­nal de la vida civil que seguí la der­rota mili­tar, per la man­tin­guda dislèxia entre una posi­tiva soci­e­tat civil i una esqui­zofrènia ins­ti­tu­ci­o­nal. Una ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zat no recons­truïda, perquè seguim en un ves­tit espar­ra­cat, però que aca­bem per enten­dre com a nor­ma­li­tat.

La Nova Planta quedà actu­a­lit­zada per l’esquema pro­vin­cial del XIX. I avui, l’existència de qua­tre províncies mar­quen els àmbits elec­to­rals al Congrés i al Par­la­ment en un escàndol democràtic: 32 i 85 dipu­tats, res­pec­ti­va­ment, per Bar­ce­lona, de cop en llis­tes úniques, resul­ten una manca de qua­li­tat democràtica de pro­xi­mi­tat. Amb 5,6 mili­ons d’habi­tants trac­tats en bloc!, qui és el teu dipu­tat? Manca lli­ber­tat política perquè aquesta comença per una repre­sen­tació política pro­pera. I que el ter­cer pres­su­post i el quart del país siguin d’ins­ti­tu­ci­ons no elec­tes (Dipu­tació i Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona) és un com­plet des­propòsit. Els governs de les dipu­ta­ci­ons i l’AMB sumen for­ces polítiques opo­sa­des al Par­la­ment i muni­ci­pis i cons­ti­tu­ei­xen un sin­di­cat de càrrecs elec­tes que sos­treu la política, els pro­gra­mes dife­ren­ci­ats, la res­pon­sa­bi­li­tat i la repre­sen­tació ter­ri­to­rial, i esde­ve­nen ins­ti­tu­ci­ons política­ment irres­pon­sa­bles. Per a una població la mei­tat de la cata­lana, a l’entorn basc tro­bem 7 governs regi­o­nals i 7 àmbits polítics direc­ta­ment elec­tes: 3 àmbits forals, el seu govern con­junt, més Navarra, La Rioja i Cantàbria. Qui gosa­ria fer-los des­dir de la seva estruc­tu­ració democràtica? Ningú. Set ins­ti­tu­ci­ons democràtiques envers una, acom­pa­nyada de 5 sin­di­cats política­ment irres­pon­sa­bles (4 dipu­ta­ci­ons i AMB). Com també hi ha Àrea Metro­po­li­tana a Bar­ce­lona, però és negada al Vallès, el Camp, part del Baix Llo­bre­gat... Una nor­ma­li­tat que inclou mapes de tot tipus per part de la Gene­ra­li­tat, des­pesa i apa­rells cen­tra­lit­zats, en una matriu gens fede­ral. La inca­pa­ci­tat cata­lana de dis­se­nyar l’orga­nit­zació ter­ri­to­rial política del país par­teix de la der­rota del 1714, seguida de la divisió pro­vin­cial (rati­fi­cada fa poc en la sentència de l’Esta­tut), però també, i en pri­mer lloc, de la nos­tra inca­pa­ci­tat d’orde­nar i enten­dre el país. Una inca­pa­ci­tat que és una llosa d’ano­mia. No hi pot haver pro­jecte de país (econòmic, social...) sense pro­jecte polític (òbvi­a­ment democràtic). I no hi haurà orde­nació (física, ambi­en­tal...) pos­si­ble sense prèvia orga­nit­zació política, perquè seria tec­nocràtica. La ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zació del país, la recu­pe­ració del seu sen­tit i forma democràtica han d’anar pel camí de la regi­o­na­lit­zació, per reconèixer-nos de què estem fets, de qui­nes peces estem com­pos­tos: Piri­neu, plana de Ponent..., i fins a arri­bar a tot el con­junt, en uns mapes elec­to­ral i admi­nis­tra­tiu cohe­rents i ple­na­ment assu­mits que con­fir­min la iden­ti­tat de país. I, en aquest camí, el fet metro­po­lità és només un cas par­cial de regi­o­na­lit­zació, i en la gran roda­lia de Bar­ce­lona, la major den­si­tat implica sub­si­di­a­ri­e­tat. Ni homo­geneïtat ni cen­tra­lisme. El des­ple­ga­ment del poten­cial de país demana una regi­o­na­lit­zació democràtica, perquè no hi ha cap altre camí. Demana superar els mons­tres pro­vin­ci­als i el metro­po­lità i subs­ti­tuir-los per un ves­tit endreçat de país. El balanç de l’estruc­tu­ració democràtica a Cata­lu­nya és, fins i tot, una ano­ma­lia a escala espa­nyola, on s’han des­ple­gat comu­ni­tats autònomes, mol­tes d’elles uni­pro­vin­ci­als, i s’han creat con­sells insu­lars direc­ta­ment elec­tes, i que nosal­tres només hem apli­cat –meres­cu­da­ment– a l’Aran. Superar la Nova Planta incrus­tada en la nos­tra ment suposa una fita d’alli­be­ra­ment. Irre­nun­ci­a­ble i impres­cin­di­ble. El prin­cipi del camí d’endreça par­tirà d’un mapa regi­o­nal com a des­ple­ga­dor d’orga­nit­zació política i admi­nis­tra­tiva, que no és tan lluny, com veu­rem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia