Opinió

Tribuna

Mòbils a les aules?

“Els adults de referència seran clau per educar des de ben menuts els nostres infants en l’ús responsable de les pantalles. Només així es podrà construir una relació d’ús equilibrada i enriquidora.
“La possibilitat de crear un imaginari sobre nosaltres per mostrar-nos al món que donen les xarxes confronta el desajust entre la nostra identitat digital i la nostra identitat real

El debat públic entre la pro­hi­bició o la regu­lació del mòbil a les aules és un dels grans debats públics que ha mar­cat aquest pri­mer tri­mes­tre del curs 23/24. De fet, la mateixa con­se­lle­ria d’Edu­cació ha plan­te­jat un procés par­ti­ci­pa­tiu per conèixer el posi­ci­o­na­ment dels cen­tres edu­ca­tius i poder així pren­dre deci­si­ons. Amb tot, però, ja hi ha molts cen­tres a Cata­lu­nya que ja han afron­tat el tema i n’han regu­lat l’ús, adap­tant-se als dife­rents moments i neces­si­tats. No podem obli­dar que com vivim, com ens rela­ci­o­nem, com ens entre­te­nim i fins i tot com lli­guem s’ha vist alte­rat per les xar­xes soci­als. Però també com tre­ba­llem i també com apre­nem. La soci­a­lit­zació de la nos­tra mai­nada està total­ment medi­a­tit­zada per aquesta rea­li­tat. Tik­tok, What­sapp i Ins­ta­gram són apli­ca­ci­ons que estan ocu­pant la vida quo­ti­di­ana dels nos­tres fills i filles i estan dibui­xant noves rea­li­tats.

L’impacte de les TIC i del que ano­me­nen les “pan­ta­lles” és evi­dent i per això és clau ser cons­ci­ents dels seus ris­cos. En aquest sen­tit, for­mar-se en com­petències digi­tals serà clau per moure’s en aquesta rea­li­tat. Però no només la capa­ci­tació de la mai­nada, sinó que cal sobre­tot edu­car pares i mares perquè hi hagi un acom­pa­nya­ment per part dels adults. De fet aquests adults de referència seran clau per acon­se­guir edu­car des de ben menuts els nos­tres infants en l’ús res­pon­sa­ble de les pan­ta­lles . Només així es podrà cons­truir una relació d’ús de les pan­ta­lles equi­li­brada i enri­qui­dora.

És impres­cin­di­ble tre­ba­llar amb una mirada pre­ven­tiva per evi­tar ris­cos d’un mal ús per evi­tar addi­ci­ons, situ­a­ci­ons de cibe­ras­set­ja­ment, violència sexual, difusió de con­tin­guts íntims i sexu­als....i no tan sols això, sinó que l’impacte de les xar­xes, cada cop més estu­diat, està lli­gat amb males­tar, frus­tració, ansi­e­tat, tras­torns del son... i fins i tot pen­sa­ments suïcides. La trampa de la ide­a­lit­zació, de la pos­si­bi­li­tat de crear un ima­gi­nari sobre nosal­tres que ens ofe­rei­xen les xar­xes soci­als i a través de les quals ens mos­trem al mon, evi­den­cia un altre gran debat: la con­fron­tació i el desa­just entre la nos­tra iden­ti­tat digi­tal i la nos­tra iden­ti­tat real, qui som i qui mos­trem que som a les xar­xes.

El tema reque­reix una anàlisi molt pro­funda que al meu enten­dre s’escapa de la dico­to­mia entre mòbil sí o mòbil no. Perquè tot i que la pro­hi­bició ens pot sem­blar la solució més rapida i fàcil, pro­hi­bir el telèfon no resol el pro­blema. De fet, les estratègies efec­ti­ves dema­nen acci­ons que ens aju­din a fer un ús crític de les xar­xes i les pan­ta­lles, ofe­rir eines pedagògiques, conèixer-ne les con­seqüències i, per exem­ple, poten­ciar l’alfa­be­tit­zació digi­tal de les per­so­nes adul­tes (sobre­tot pares i mares ) perquè l’escletxa que hi ha entre gene­ra­ci­ons és abis­mal. I cal que els acom­pa­nyem sobre­tot sent models d’ús i alhora esta­blint unes regles sen­sa­tes per al seu ús, que són ele­ments que pro­te­gei­xen del mal ús de les xar­xes i les pan­ta­lles.

Avui en dia tot això forma part de la gestió edu­ca­tiva de les famílies, que con­jun­ta­ment amb els cen­tres edu­ca­tius i la mateixa soci­e­tat ens tro­bem fent front al que és un dels rep­tes més grans, perquè encara des­co­nei­xem les deri­va­des de l’ús de tot això, tot i que alguns estu­dis ens apor­ten con­clu­si­ons molts pre­o­cu­pants (sobre­tot en relació a la salut men­tal). I men­tres­tant la nos­tra infància i el jovent con­ti­nuen viat­jant per la vir­tu­a­li­tat, amb una gran inde­fensió. Codis per a regu­lar-ne l’ús, espais de des­con­nexió lliu­res de mòbils, temps d’ús... són exem­ples de com els cen­tres edu­ca­tius ges­ti­o­nen i regu­len l’ús del telèfon.

L’opció òptima, al meu enten­dre és acom­pa­nyar i cons­truir pac­tes que puguin tra­duir-se en nor­mes que gene­rin apre­nen­tatge. Perquè al final vivim també en un món digi­ta­lit­zat, i per tant per molt que es pro­hi­beixi el telèfon mòbil als ins­ti­tuts quan sur­tin del cen­tre l’uti­lit­za­ran. Per tant l’opció més encer­tada és ofe­rir eines i cons­truir per­so­nes amb cri­teri que puguin ser conei­xe­do­res dels ris­cos, però també dels ele­ments pro­tec­tors de l’ús del mòbil, les pan­ta­lles i les xar­xes soci­als.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia