Les Fires de sempre

La bafa­rada dels records d’infància és imme­di­ata només de tre­pit­jar els indrets més emblemàtics de les Fires de Sant Narcís. A la Fira de Mos­tres –els que érem nens als anys vui­tanta encara en diem cer­ta­men– s’hi pot reme­mo­rar els pas­se­jos en família sense gaire més objec­tiu que el d’arre­ple­gar algun glo­bus o bolígraf. Les para­des de cas­ta­nyes con­ti­nuen a les matei­xes can­to­na­des des­pre­nent aquell baf de tar­dor, tot i que aquest any la tar­dor fa vaga. Des de fa temps, a les Fires només hi trobo a fal­tar aque­lles para­des davant de Cor­reus de peru­ans que venien jer­seis i capells de llana, qui sap si d’alpaca o de llama. S’han dis­si­pat com aque­lla boira de tar­dor que, a hores peti­tes, s’enduia els eflu­vis de les nits de la Copa.