Un col·legi “extravagant i funcional”

Fa cinquanta anys els Maristes de Girona van estrenar un edifici nou i brillant a les hortes de Santa Eugènia amb l’objectiu de continuar la tasca de formar “bons ciutadans i bons cristians”, en paraules del germà Mariano Santamaria, aleshores director del centre, en l’acte que ahir va tenir lloc a l’escola per celebrar l’efemèride. L’edifici del carrer Claveria, en ple Barri Vell, havia quedat obsolet, però també caducava l’antic sistema d’internat, que fins llavors havia servit per escolaritzar els alumnes de fora, ja que començaven a proliferar instituts arreu dels municipis gironins. Santamaria tenia clar que calia un edifici que pogués satisfer les “necessitats educatives canviants” d’aquells anys setanta. El primer esbós dels arquitectes i antics alumnes Josep Maria Pla i Joan Maria de Ribot, que preveia un edifici en forma d’ela, va canviar amb les peticions i observacions del director dels Maristes: “Vaig demanar que l’edifici tingués llum, que els diferents ensenyaments estiguessin separats, que fos ampli i que tingués moltes zones esportives.” En una segona reunió, els arquitectes van presentar uns plànols “pioners” amb un edifici racional, modern i funcional. Els característics blocs hexagonals –que emulaven el logo dels Maristes i que Josep Pla, fill de Josep Maria Pla i també arquitecte, no ha vist reproduït en cap altre centre educatiu– permetien tenir espais polivalents en els quals “es desdibuixava” la jerarquia entre professors i alumnes. El concepte era tan modern que en aquells primers anys ni tan sols es passava un “control d’entrada”. Es tractava d’un edifici de “forma extravagant” però “molt funcional” que posteriorment va ser catalogat pel seu interès arquitectònic.

Però no tot van ser “flors i violes”, va reconèixer el germà Mariano, que va anar de corcoll per aconseguir els permisos per aixecar l’edifici. Els Maristes havien adquirit aquell solar de les hortes de Santa Eugènia –on hi havia el mas de ca l’Hospitalet, va recordar Jordi Grau, exalumne dels Maristes i periodista d’aquest diari– per fer-hi primer un camp de futbol, però amb l’objectiu clar d’aixecar-hi una nova escola. L’Ajuntament va dir que no podia atorgar la llicència d’obres perquè el terreny era agrícola, però Santamaria ho va solucionar parlant amb Joan Tibau, tinent d’alcalde de l’època, que duia els seus fills al Maristes: “Això està fet.” També va caldre resoldre un problema amb les aigües fecals –es van canalitzar d’estranquis fins a una sèquia propera– i aconseguir el finançament –tancat amb un crèdit de 150 milions de pessetes (900.000 euros) a 22 anys i un 2% d’interès. Finalment, però, es va poder estrenar el “nou col·legi” Maristes en un edifici “diferent” de la resta d’escoles. “Jo, entre dues feines possibles, vaig triar venir als Maristes per l’edifici, que captivava”, va reconèixer Francesc Coll, subdirector de l’escola, que aquest curs es jubila després de 40 anys al centre.